L’oposició, el poble

Clica aquí para la versión en castellano

Qui és sobirà?

Lope de Vega a la seva obra teatral “El mejor alcalde, el rey“, (any 1623) lloava la figura del monarca absolut, “por la gracia de Dios”. En un moment d’aquesta obra, el pagès Sancho li diu al rei Alfonso:

Enviad, que es justa ley,
para que haga justicia,
algún alcalde a Galicia.

El mejor alcalde, el rey,                       (li contestà el monarca).

Al segle XXI en una societat que no acceptaria (crec) la monarquia absoluta qui pot fer justícia? qui està per sobre de l’alcalde, el conseller, el ministre o del mateix Rei? Qui és el sobirà?

El poble. Així ho proclama l’actual Constitució espanyola:

Article 1.2
La sobirania nacional resideix en el poble espanyol del que emanen tots els poders de l’Estat.


Com pot el poble exercir la seva sobirania?

En un altre lloc parlava de la trinitat democràtica indicant les diferents maneres en les que es pot manifestar la sobirania popular, ara vull referir-me a la necessitat d’establir mitjans de control de l’acció dels representants públics.

No n’hi ha prou amb l’oposició “clàssica” per controlar l’exercici del poder.  Els Parlaments, els Plenaris municipals són, segons la teoria clàssica, els espais on s’elaboren les normes i es controla l’acció de govern. La història ens ha demostrat la profunda ineficàcia d’aquest sistema.

Un exemple. Segons el diari El País a l’ajuntament de Reus hi ha una empresa pública, “Innova” els comptes de la qual seran auditats per l’actual govern de CiU. La informació publicada senyala dades preocupants des del punt de vista de l’ètica de la gestió pública (sense entrar en consideracions de tipus penal ) però ara proposo una lectura política.

Què permet que una ciutat com Reus, amb més de 100.000 habitants, es trobi en aquesta situació? Quins són els sistemes de control que haurien pogut evitar-la o, quan menys, detectar-la ràpidament? Si els sistemes de control són els de la Intervenció General municipal o la Sindicatura de Comptes, és possible que es compleixin els requisits formals i la cosa no passi d’aquí.

D’altra banda, si el control polític de les actuacions públiques està, principalment, en mans dels membres de l’oposició, es corre el risc de que la política de “contenir i acontentar” tingui èxit i, malgrat la teatralització de les discrepàncies en els escenaris públics, puguin haver acords amagats per no fer transparents determinades actuacions.

L’oposició, el poble

Recordo una conferència d’una professora suïssa sobre el sistema polític en aquell país. La Constitució suïssa consagra la democràcia directa com a base del seu funcionament,  l’oposició no la fan els partits, o no només els partits. El poble, amb les seves iniciatives i el seu vot,  pot modificar les actuacions dels Parlaments i dels governs, en tots els seus nivells territorials: municipal (local) cantonal (els diferents Estats que formen la Confederació Helvètica) i l’Estat Confederal.

Amb 100.000 signatures es pot demanar la revisió total de la Constitució i amb 50.000 es pot aturar un projecte de llei i demanar que sigui sotmès a referèndum popular. A Suïssa voten un cop cada tres mesos aquestes iniciatives.

No es tracta de traslladar mimèticament el sistema suís a casa nostra, només vull constatar aquesta particularitat del seu funcionament i la seva viabilitat en un país europeu (tot i que no és membre de la UE).

Pierre Rosanvallon a La Contrademocracia. La política en la era de la desconfianza il·lustra magistralment la necessitat d’articular canals per exercir aquests mitjans de control sobre l’acció del poder polític.

Aquesta és, doncs, la reflexió i la proposta. Cal cercar altres mitjans de funcionament del nostre sistema democràtic per afavorir la iniciativa ciutadana en l’elaboració de l’agenda política, la transparència de la gestió pública, l’exigència de responsabilitats i de rendició de comptes a les persones i institucions públiques i el control de la seva actuació mitjançant mecanismes de democràcia directa.

Anuncios
Galería | Esta entrada fue publicada en Calidad democrática, Participación ciudadana, Riesgos de la democracia. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s