Sobre referèndums i democràcia directa

Molt s’està parlant últimament sobre referèndums i democràcia directa. Especialment, a Catalunya, hi ha una nova embranzida a partir de l’Onze de Setembre i s’ha posat a l’agenda política el debat sobre el referèndum per a l’autodeterminació.

Jo, modestament, volia escriure algunes reflexions sobre la democràcia directa en particular i la qualitat democràtica en general i, un altre cop, no he sabut tallar la meva inspiració i en lloc d’un post m’ha sortit un text d’11 pàgines,  així que aquí us deixo les conclusions del document que he perpetrat i, si us ve de gust, llegiu-lo sencer.

Us asseguro que són força interessants els debats sobre com la Constitució de 1978 va passar de tenir incorporat el referèndum vinculant i per iniciativa popular en alguns casos, a l’actual redactat en que no té cap significació i que, s’ha fet servir molt poc. Aquí està el text complet en català.

El referèndum  i la democràcia directa podien haver estat possibles

Si la Constitució de 1978 no va incorporar el referèndum i altres mecanismes de democràcia directa va ser per la por al poble i per la voluntat de mantenir o consolidar un sistema parlamentari basat en els partits polítics.  A algunes  persones (jo en sóc una) no ens sembla justificable la manca de coratge per fer un veritable trencament amb la dictadura i apostar per una democràcia més avançada. D’altres justifiquen aquesta opció tenint en compte el moment històric.

Però aquesta lectura no deixa de tenir un contrasentit. En què quedem? El poble és sobirà o no ho és? Només es sobirà i pot decidir en matèria política quan li interessa a un partit en concret? O és sobirà sempre i si no és capaç d’entendre o acceptar determinades polítiques pot tenir el dret de demanar la seva derogació? Si no accepta el que diu la majoria del Parlament qui és el responsable, el poble o el Parlament? Si la gent no té capacitat per innovar, caldrà explicar millor la innovació o s’imposa des de la il·lustració (més o menys despòtica)

Sembla evident que les Corts constituents deixaren la porta oberta per incorporar nous mecanismes de “democràcia directa i semidirecta” per “compensar” l’excessiu pes dels partits i evitar la partitocràcia. Han passat més de tres dècades i encara no hi ha hagut cap moviment per canviar-ho i el poder dels partits polítics és evident.

Si el primer text de la Constitució va recollir aquesta possibilitat, perquè ara no hauria de ser possible? Ara, justament ara, que es dóna un creixent allunyament de la ciutadania respecte de la política. Aquesta eina pot ser un bon instrument per facilitar més implicació i participació ciutadana en els afers públics.

Per suposat que es pot utilitzar el referèndum per exercir legítimament el dret a l’autodeterminació. És un dret indiscutible però l’instrument referendari no es pot limitar només a això, ha de poder utilitzar-se també respecte d’altres polítiques, respecte d’altres matèries.

És necessari i és possible. La Constitució té més de 30 anys i és absurd donar-li un caràcter d’immutabilitat  gairebé de revelació divina, ja que els temps canvien, la societat canvia i cal adequar les normes als canvis. I els canvis necessaris no fan referència únicament a la democràcia directa, però això és una altre tema.

Mentrestant, és possible incorporar la democràcia directa sense modificar la Constitució, N’hi hauria prou, al meu entendre, en modificar la llei orgànica 2/1980 reguladora de les diferents modalitats de referèndum.

Tanmateix, cal tenir en compte que, com diu David Altman, els referèndums els carrega el diable i que ningú pensi que els seus resultats garanteixen la victòria a qui convoca. A Suïssa, el país que més referèndums fa de tot el món, els promotors perden el 80% dels referèndums que es convoquen[1].

Hem de pensar, igualment, que si no s’avança també en les altres dimensions de la democràcia, la representativa i la dialògica el sistema continuarà incomplet. Caldrà abordar també aquestes dimensions en un hipotètic programa de treball per millorar la qualitat del sistema democràtic.

Però d’això ja parlarem en un altre moment.


[1] Guía de la democracia directa en Suiza y más allá. Bruno Kaufmann, Rolf Büchi, Nadja Braun. Initiative & Referendum Institute Europe. 2007,  p. 150

Anuncios
Galería | Esta entrada fue publicada en Calidad democrática, Participación ciudadana. Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a Sobre referèndums i democràcia directa

  1. Pingback: La participació ciutadana a les 51 propostes del president Mas |

  2. Molt ilustratiu i didàctic. Ara entenc millor i, malauradament, tinc més argurments per considerar que els nostres representants no confien en nosaltres, i que, de fet, no estan al servei del poble i de la seva voluntat (tant manipulable, d’altra banda). Una mica de desenvolupament i aprenentatges en participació genuina, no ens vendria mal a tothom. No creus?
    Salut.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s