Sobre misèries humanes i política miserable. “Escrache” a Jordi Pacheco i Canals

M’han condemnat a tres mesos de suspensió de sou i al trasllat forçós.

Me han condenado a tres meses de suspensión de sueldo y al traslado forzoso

Aquí hay una versión en castellano.

Al llarg de la nostra vida tenim la sort de trobar-nos amb persones de les que hem pogut aprendre i amb les que hem compartit part del nostre camí. Podem tenir també la desgràcia de trobar-nos amb d’altres que no dubten en expandir les seves misèries tacant i embrutant allò que toquen.

Algunes d’aquestes persones han passat recentment per la meva vida tractant d’empastifar la meva imatge professional  i la meva vida personal.

Us explicaré la història, segons la meva versió òbviament, però us deixo els documents originals perquè vosaltres mateixos feu el vostre propi judici. En el seu moment els Tribunals de justícia decidiran l’adequació al Dret d’aquestes actuacions però jo, ara que la via administrativa està exhaurida, us deixo els fets per a la vostra valoració. Tractaré de no deixar-me portar per la ràbia que porto acumulada durant aquests 19 mesos de misèria, per la canallada que ha suposat per a mi i per al meu entorn aquesta situació, així com per la estupidesa que ha afectat greument el servei públic al qual estava adscrit.

Que cadascú faci la seva lectura i arribi a les seves conclusions. I si us indigna com a mi, feu el que considereu convenient. Publiqueu-lo als vostres blocs, a les xarxes socials, manifesteu la vostra opinió, feu-lo córrer, demaneu explicacions… o,  simplement, no feu res, però guardeu la història i recordeu els noms per si en algun moments us trobeu aquestes persones.

La informació que us adjunto està treta directament de l’expedient disciplinari que se’m va incoar i que ara està pendent de revisió judicial. El judici està senyalat el 14 de maig de 2014 (sí, sí, de 2014). Les paraules esborrades corresponen a noms de persones, ajuntaments i associacions que apareixen al procediment que no considero adient publicar perquè són tercers que no tenen res a veure amb aquesta situació.

Aquí teniu un primer informe. No és una novel·la, són fets reals i no corresponen a temps antics, són ben actuals.

Anuncios
Galería | Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

29 respuestas a Sobre misèries humanes i política miserable. “Escrache” a Jordi Pacheco i Canals

  1. Gloria dijo:

    Pel que es veu, l’Administració té les eines necessàries quan vol enfonsar algú, al marge del dret de defensa de qualsevol ciutadà. Molts ens hi hem trobat en casos semblants, i aleshores et fas moltes preguntes. Com a ciutadana, una és: com és que continua aquest procediment Administratiu que deixa en indefensió al treballador públic davant la maquinària disciplinària. L,altra, no hem de buscar una reforma de la funció Pública que enforteixi i millori l,aparell de l,administració de la ” res publica”, que la faci més transparent i objectiva?

  2. Antoni Xavier Fernández dijo:

    Veig que arribo tard a aquesta part del teu bloc (no el coneixia), i que tu mateix t’has proposat passar pàgina d’aquest assumpte tan desagradable. Però no puc reprimir el denunciar que s’ha comés una greu injustícia. Poques convocatòries de subvencions han estat tan objectives, rigoroses i transparents com les que es van realitzar des de la Direcció General de Participació Ciutadana, des de la resolució fins a la justificació.
    És indigne que una administració pública pugui donar peixet a personatges com aquest Pacheco.
    Compta amb mi pel que necessitis.
    Ànim i a guanyar el judici!

  3. Melissa Pomeroy dijo:

    Hola Fernando

    Acabo de leer al detalle todos los posts y creo que acertaste con el titulo de miseria humana, porque los hechos que describes traen muchos aspectos de una situación deplorable, de estas que nos enseñan a valorizar aún más las personas que, como tu, viven para transformar nuestras sociedades en lugar más justo y humano.

    No hace falta decir que cualquier persona que trabaje REALMENTE apoyando, promoviendo la participación y luchando por una política más justa, sabe de tu conocimiento, experiencia y, sobretodo, de tu coherencia e integridad.

    Una abraçada molt fort des de São Paulo

  4. Pau Bellot dijo:

    Hola Tati,

    he tingut la sort de compartir projectes professionals amb tu on sempre has deixat constància de la teva honestedat i coherència. Em considero amb molta sort per haver après tantes coses de tu, a nivell professional i, també, a nivell personal per la teva especial sensibilitat vers les persones menys desafavorides, per les desiguatats i injusticies que ens envolten i per la lluita que això comporta.

    Malauradament, les injustícies segueixen i, per tant, el compromís i la lluita de gent bona com tu ha de segur endavant.

    Una forta abraçada, i et desitjo molta sort i moltes ilusions de futur.

  5. joan subirats dijo:

    No puc més que dir-te que llegint el tema, he recordat directament la peli del gran Orson Wells, El Proceso…Sé que no soc original, però és realment”kafkià”. I ho és perqué ens equivocariem si penssesim que és un tema de “persones” i “misèries” que també ho és. Però més enllà d’això, tot plegat reflexa un sistema pensat per actuar amb “eficacia indiferente” (que diria en Garrido Falla) i amb difuminació de responsabilitat. Tot és procediment, res és substància. No cal que et digui, perqué ja ho saps, que pots comptar amb mi pel que vulguis
    Joan Subirats

  6. Evelyn Segura Balaguer dijo:

    Hola Fernando,
    Acabo de leer el informe que has publicado y estoy perpleja de lo miserable que puede llegar a ser la gente. No puedo hacer más que sumarme a todos los comentarios de apoyo expresados en tu blog, eres sin duda una de las personas más honestas, capaces, generosas y libres que conozco y en este mundo mediocre es normal que hayas despertado envidias de compañeros… y ganas de cortarte la cabeza de tus superiores.
    Un abrazo a ti y a tu compañera desde Sant Adrià donde tanta huella dejaste por tu sabiduría y buen hacer.

    Eve

  7. David Pérez dijo:

    Hola Tati,
    Em sumo a tots els comentaris de suport que em precedeixen. La teva integritat, honestedat, transparència, rigor, coherència o compromís són absolutament inqüestionables. Tots els que et coneixem no necessitem l’extensa argumentació acreditada que ens presentes per saber que són totalment falses les acusacions que se t’imputen. És tan trist constatar, una vegada més, que la misèria humana dels miserables és capaç de fer tan de mal. Però estic convençut que la raó i la justícia s’acabaran imposant, així que no defalleixis, tingues tota la força, coratge, perseverança i el que faci falta per aconseguir que s’imposi la veritat. I compta amb tot el meu suport per al que faci falta. Així d’entrada el primer que faré serà difondre-ho a amics i coneguts, teus i meus, que quedaran absolutament al·lucinats quan coneguin aquest malson.
    Una abraçada molt gran!
    David

  8. Xelo Esteve dijo:

    Déu n’hi do…! Quin calvari més injust!

    Els que hem estat pendents d’aquestes subvencions des de les nostres feines savem bé del rigor amb què s’atorgaven, i de la transparència amb que es retornaven els resultats. Sempre més del què es podia esperar, per aprendre’n, vaja… Qualsevol que vulgui ho podria comprovar.
    Sobre els que pretenen fer-se un lloc d’aquesta manera, tan miserable… no el mereixen. Potser un dia cauen de cul de les seves cadires…??
    Una abraçada ben forta i espere que no deixes que aquest capítol tan trist et faci més mal. Que vagi molt bé, mestre!

  9. Pingback: Sobre “Misèries humanes i política miserable” La interpretació del Dret |

  10. Estimado Fernando,
    apenas nos conocemos, es cierto. Algún libro, algunos artículos, un par de conferencias y charlas apresuradas. Creo que suficiente para identificarte como una persona coherente en su discurso sobre democracia y participación y su experiencia profesional.

    He leído con atención los documentos que difundes. Es indignante. Si no hubiera tantos tunicados no camparían tantos miserables en las instituciones. Verdaderamente, la política es hoy más necesaria que nunca.

    Un abrazo y nuestro ánimo desde Extremadura,
    José F. Gras

  11. Montse Milà Estrada dijo:

    Poc em podia pensar quan li vaig preguntar a l’Oscar per tu, la gran “putada” que t’estaven fent!
    He llegit el que has publicat i em quedo amb l’afirmació en la que ho atribueixes, entre altres coses, a un càstig per haver treballat amb el tripartit. A en Marc Andreu, periodista que era del Memorial Demòcratic, el van acomiadar.
    És indignant com la mediocritat d’algunes persones agafa ales i pretén embrutar tota una trajectòria i una manera de ser i fer. Aquestes persones son “tontos útils” que serveixen molt be els interesos més foscos.
    Et vaig connèixer a 9Barris i vaig tenir el plaer de treballar amb tu a Flor de Maig. He après del teu saber, de la teva integritat i també de la teva senzillesa. T’has guanyat el prestigi també pel treball constant i la teva implicació en tot allò que era just i calia reivindicar.
    Et desitjo força i empenta per passar el desert que t’espera fins que es vegi el judici. Si la Justicia és justa, no dubto que guanyaràs perquè la teva argumentació està molt ben plantejada i la seva no s’aguanta per enlloc.
    Rep tot el meu suport i una forta abraçada.

  12. joan serra dijo:

    Fernando, soc el joan serra.. fa molt temps que no sabia res de tí i per un amic em va comentar la recent moguda. Dir-te que els que et coneixem sabem que es un gran profesional i sobre tot una gran persona. El temps possarà a tothom al seu lloc. Una abraçada amic (joanserra788@gmail.com)

  13. Hola, Fernando. Lo primero que quiero es enviarte un fuerte abrazo y darte muchos ánimos. Me he leído por completo el informe que has publicado. No ha cambiado ni un ápice, sin embargo, la consideración que tengo de ti, tras haberte conocido en persona y haber compartido sesiones, talleres y jornadas: ¡eres una de las personas más HONESTAS que conozco!

    Sólo espero que esto se solucione pronto (no tengo duda alguna de que será a tu favor), y que el proceso te sea lo más llevadero posible.

    No me cabe duda de que seguirás trabajando por mejorar la calidad democrática de nuestra sociedad. No hay Pachecos suficientes capaces de frenar tus convicciones.

    Hemos compartido tareas en la FAMP, en la FEMP y en algún que otro espacio. Conozco tu trabajo, tu compromiso, tu responsabilidad. Desconozco si será de ayuda o no, pero cuenta con mi ayuda para lo que pueda servirte.

    Un abrazo, amigo. Cuídate.

    “La miseria pronto alcanza, a quien despacito avanza”. Anónimo. Dedicada al sr. Pacheco, a quien no tengo el gusto de conocer.

  14. Vull posar el meu comentari aquí perque sigui públic i ho puguis fer servir per allò que et sigui útil.
    He estat una de les persones que vaig tenir la sort de formar part de la comissió tècnica de l’avaluació dels projectes presentats per ajuntaments i consells comarcal en totes menys una de les convocatòries de subvencions. Jo mateixa et vaig fer propostes per incloure en les convocatories amb la voluntat d’incorporar elements que ajudessin als ajuntments a reforçar les seves polítiques de participació…. I puc assegurar que treballavem molt rigorosament i molt, que la proposta anual d’atorgament de les subvencions s’elaborava a proposta de la comissió esforçant-nos constantment per establir criteris objectius per a la seva valoració. En els meus 30 anys de treball a l’administració puc assegurar que no he vist mai un treball tant acurat i transparent com el que he vist en el treball en aquestes comissions.
    Sempre he pensat que personalment tinc molta sort d’haver-te conegut. Professionalment m’has aportat molt, conceptualment has estat mestre per a mi i per a molts companys de professió. Però és personalment del que estic més orgullosa de poder considerar-te amic meu.
    Un dia vaig sentir com un amic, molt amic teu, deia que un dels teus valors és que sempre anaves dos pasos per endavant, i només dos passos. Això ens permet a molts estar a prop teu.
    Moltes gràcies.

  15. Xavier Badia Cardús dijo:

    Estimat Fernando:
    He estat mirant tota la documentació que has fet pública.
    Per bé que m’havies explicat per sobre la teva situació, no acabava de creure’m que pogués passar una cosa semblant.
    No cal dir que voldria que sabessis que tens tot el meu recolzament. I si creus que que puc fer alguna cosa, només m’ho has de dir. Llegeixo els comentaris i paraules de suport que has rebut. M’afegeixo a tots ells. Només voldria que aquesta situació no t’afectés personalment en l’autoestima. Pots comprovar que és molta gent la que valora la teva persona, la teva manera de ser i de fer, i la tasca que has fet i fas en les polítiques públiques i concretament en les de participació. Una abraçada ben forta,

    Xavier Badia

  16. Ada Carné dijo:

    Tati, no en sabia res de tot això! Donava per fet, coneixent el tarannà general d’aquests politicastres, que anirien desmantellant els fonaments, el sentit, els objectius, de tota la tasca inestimable que has fet, i que t’haurien relegat a un lloc on no poguessis fer massa nosa. Però aquesta persecució tan miserable… no he llegit encara tots els documents però estic absolutament indignada, i preocupada per tu. Com estàs, puc fer alguna cosa a banda de difondre-ho? No dubtis en dir-m’ho! Una abraçada molt forta Tati i tot el coratge que ja tens, potenciat pel de tota la gent que sabem de la teva honradesa i de la teva integritat.

  17. pilar camp tresfi dijo:

    Hola Tati, fa mols anys que ens coneixem, per a mi de sempre has estat una persona noble, justa legal i intel•ligent. Em sap molt greu que estiguis passant aquest mal tràngol.
    D’una cosa n’estic segura no et mereixes aquest mal tracte, però tu i jo sabem, que a la vida és plena de mediocres,envejosos i d’altres adjectius que no afegiré. Sàpigues que tens tot el meu suport i la meva estima envers a tu i que estic al teu costat.
    Pilar Camp
    .

  18. montse parra dijo:

    Benvolgut Tati,
    No cal dir-te que estic al teu costat com també ho estaria l’Isidor si pogués parlar i, ben sorprès quedaria amb aquesta notícia. Tot i així , ets fort i amb tota la nostra empempta que t’enviem, aquests , els miserables, els arriba sempre el seu moment. Sinó temps al temps.
    Una abraçada ben forta i ja saps on trobar-me
    Montse Parra

  19. Albert Soler dijo:

    Benvolgut amic,
    Sobren les paraules perquè tu las has dit totes. La mala gent està per tot arreu i quan menys en ho esperem la tenim al costat.
    Molts ànims i molta força. Per mi ets i seràs sempre la persona més honesta i legal que has estat sempre.
    Una abraçada
    Albert Soler

  20. Eduard Miralles dijo:

    Déu n’hi do, Tati, déu n’hi do!
    Saps poru bé que no estàs sol. No afluixis, i pensa que ja s’ho trobaran, un dia o altre.
    En paraules de l’Eduardo Galeano ( a la “contra” de La Vanguardia del 25 de maig del 2012): “És lliure aquell que encara és capaç de triar la defensa de la seva dignitat en un món on, ho vulguis o no, en algun moment hauràs de prendre partit entre els indignes i els indignats”.
    Una abraçada des dels “llimbs” (en el meu cas provincials) i… “Fernando que es gerundio”!
    EMV

  21. Marta Pallarès dijo:

    Lo siento mucho. Pero no debería sorprendernos. Creemos imposible que entre personas supuestamente cada vez más formadas se den unas actitudes tan violentas, maquiavélicas y patológicas. La sociedad en la que vivimos has estado tolerando muchas conductas claramente negativas bajo el principio de la eficacia o el de la competitividad. Ahora se recogen los resultados y nos encontramos, no pocas veces, con auténticos psicópatas en el puesto de jefes o compañeros de trabajo. No hay falta de lógica. Una sociedad que muestra a las mujeres como víctimas en programas de TV a todas horas no puede pedir luego que no exista violencia de género. Una sociedad que da poder a personas muy banales, trepas, sin discurso y sin fondo tiene que estar preparada para este tipo de situaciones. Lo malo como siempre es que como en todo no hay igualdad. Esta gente no se atreve con todo el mundo. Aunque en algunos casos la cagan, como contigo, que no tienes pelos en la lengua. Fuerza, valor y suerte.

  22. Jaume Casacuberta dijo:

    Increïble!
    Com popularment es diu, això és “pa mear y no echar gota” (amb perdó) que en català seria com dir que la cosa (a mi i a molts) em deixa sorprès, esbalaït, desconcertat, esmaperdut, corprès, meravellat, garratibat, colpit d’estupefacció i esbalaït d’estupor (d’adjectius que no en faltin)
    Tot plegat sembla el joc dels disbarats!
    Sobretot Tati, no et deixis vèncer!
    Saps que tens el suport de molts i, si cal, de més!
    Ànims! que semblant despropòsit no pot tenir futur.

  23. Eva Hernando dijo:

    Alucinante, eres de las personas más íntegras que conozco. Profesionalmente, te conozco a tí y a tu pareja antes de que lo fuerais. Ella ya tenía su consultora, su profesión y la confianza de muchos ayuntamientos y diputaciones. Y de tí ¿qué podemos decir ? Que siempre hemos estado pendientes de tus ideas, a ver cómo podíamos avanzar, de tus aportaciones. Y que te conste que en mi círculo nadie creyó en estas acusaciones tan infundadas.
    En fin, lo que decimos, el mundo al revés en estos tiempos tan tristes para la democracia.

  24. JULIO Sanchez perez dijo:

    Tati los que te conocemos de hace ya muchos años tenemos claro de tu honestidad desgraciadamente estos carroñeros arrasan y intentan llevarse por delante a las personas que hoy trabajan por un bien comun no hace falta decirlo que estamos contigo y estamos a tu disposicion para lo que se necesite un abrazo muy profundo salud

  25. Ostres, Fernando, quin mal son! No en sabia res! I jo que sempre dic que el millor del tripartit va ser promoure polítiques de participació ciutadana i desenvolupament local!
    Escolta, si cal que vagi a declarar al judici tot defensant la claredat, rigor i seriositat dels processos d’atorgament de les subvencions, cap problema! A l’EMD de Tornafort se’ns van atorgar durant tres anys i mai vam agafar la consultoria de la teva dona i, de fet, no sabia ni que tinguessis dona, ni que ella tingués una consultoria.
    Em sap greu que t’estiguis embrutant amb tota aquesta merda i només desitjo que tot plegat no et faci canviar, ni perdre les ganes de millorar aquest racó de món.
    Una abraçada ben gran!

  26. Odón Elorza dijo:

    Perdón, quería decir Catalunya .

  27. Odón Elorza dijo:

    Que asco de gente y que actitud más miserable la de tus jefes. Menos mal que con ellos en la próxima Caalunya independiente esto no pasaría. Vamos digo yo, porque en tu caso habrán aplicado a su manera una normativa española.
    Un abrazo amistoso, participativo y consultivo.

    Odon Elorza

  28. Albert Torrents Miguez dijo:

    Sinceramente, estoy perplejo. En mis peores pesadillas hubiera podido imaginarme la miseria humana como algo ruin y sobre todo inecesario pero, coñe, esto lo supera y de largo.
    No necesitas para nada que, publicamente, te reconozca tus meritos, si hubieras cobrado un centimo de euro por cada copia y pega que se han hecho con tus textos (por cierto textos que se corresponden con ideas ordenadas y no otras cosas que he visto) estarias tan forrao como lo estas ahora de amigos que te quieren.

    Pero no es de tu profesionalidad lo que me ha producido perplejidad que se pusiera en cuestion. No. Lo que ha dejado traspuesto es que se te cuestionara precisamente a ti.

    Eres nobleza pura Tati, y lo sabes. Lo eres hasta cuando te toca sacar la bilis y, morderte la lengua. Te he conocido síempre igual, rebosando nobleza en cada gesto, en cada acto, con la grandeza que solo da la nobleza autentica.
    Que gilipollezes como esta no te me estropeen, maestro.

  29. Txetxu Sanz dijo:

    Aquellos que tenemos la suerte de conocerte, incluso profesionalmente, sabemos lo transparente que han sido tus actuaciones, incluso más allá de lo que seguramente se te exigia.
    Tal vez esa inocencia por conviccion ha ayudado a unos miserablesva intentar desprestigiarte pero, pobres canallas, se creen que con estas maneras lo conseguiran, desconociendo que no ofende el que quiere si no el que puede. Y no es el caso.

    Tati vale mucho. Por lo que piensa, por lo que dice y, sobre todo por lo que hace.
    Yo confío en él y espero que esa justicia de la que tantas veces desconfiamos ponga, en esta ocasion a cada uno en su sitio.

    Los truhanes, filibusteros, envidiosos, engreidos e ineptos… De esos prefiero ni hablar. Ni eso se merecen.

    Estamos contigo.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s